Presentació


EL CAS D'UNA ALUMNA DE 4rt DE PRIMÀRIA AMB RETARD MENTAL QUE PRESENTA DIFICULTATS PER A SEGUIR EL RITME NORMAL DE L'ADQUISICIÓ DELS APRENENTATGES ACADÈMICS A L'AULA ORDINÀRIA


dissabte, 10 de novembre del 2012

Coordinació amb l'EAP


Una altra de les tasques que realitza la psicopedagoga és la de coordinar-se amb altres institucions i serveis externs.  Aquesta setmana he pogut participar a la reunió que l’Ester realitza un cop al mes amb la Psicòloga de l’EAP.

L’objectiu de la trobada pretenia:

-      Conèixer a M.
-      Realitzar una entrevista amb la Família de M. per a signar el dictamen d’escolarització, explicar en què consisteix i informar sobre el procés d’escolarització compartida (que ja s’havia comentat en una primera entrevista entre psicopedagoga i família), però aquest cop amb el suport de la psicòloga de l’EAP.
-      Realitzar una entrevista amb la mare de J. un altre alumne amb NEE que està cursant 4rt de la ESO, realitza escolaritat compartida (3 dies a l’escola Urgell i 2 a l’escola d’Educació Especial) i del qual s’ha de plantejar les possibles sortides un cop finalitzi l’etapa d’escolaritat obligatòria.

Respecte al cas de J.

Com ja he comentat, J. és un alumne amb NEE, realitza escolaritat compartida, va entrar a l’escola a 1er de la ESO i fou el primer alumne amb el qual l’escola va iniciar el projecte d’escolaritat compartida, doncs J. durant la primària ja havia realitzat aquest procés. Presenta un lleu retard mental, amb dificultats per a l’adquisició normal dels aprenentatges i per això disposa d’un programa individualitzat (PI) que suposa una adaptació del currículum acadèmic en la majoria de les assignatures principalment de les àrees instrumentals.

La Mare de J. és una persona activa i lluitadora, forma part dels consell escolar de l’eixample i no ha deixat de moure’s per aconseguir que el seu fill rebi la millor atenció possible d’acord a les seves necessitats. Però aquest any es troba amb certes limitacions, ja que en J. acaba l’escolaritat obligatòria i en tant s’ha de decidir el camí que aquest ha de seguir el proper curs.

D’acord amb les necessitats educatives que presenta, la orientació que es fa des de l’EAP és que J. hauria de realitzar un PQPI (Programa de qualificació professional inicial adreçat a joves que han acabat la ESO, però que no n’han obtingut la titulació). No obstant, malgrat la mare sigui conscient de les dificultats de J. diu que aquest no en vol sentir ni a parlar d’això,  vol realitzar un CFGM i ella el recolzarà. Pretén que realitzi un CFGM i vol aconseguir que aquest sigui adaptat i pugui seguir realitzant l’escolaritat compartida. Tot i que l’escola d’Educació Especial ja l’ha informat de què això no és possible, ella pretén lluitar per aconseguir-ho. En aquest cas la Psicòloga de l’EAP reafirma el que l’escola d’EE ja li ha dit, tot insistint que l’EAP ja no té competències en aquests altres àmbits d’educació, i que la seva tasca es limita a fer un escrit informant de les característiques de J. però que no en podrà fer un seguiment ni un assessorament com fins el moment.

Així doncs la reunió, bàsicament l’acapara la mare de J., centrant-te amb les deficiències del sistema educatiu, que evidentment són reconegudes per la psicòloga de l’EAP i la psicopedagoga.

Observo, que tant la psicòloga de l’EAP com la psicopedagoga intenten fer conscient a la mare de les dificultats que J. pot tenir realitzant un CFGM, però la mare prefereix que se n’adoni ell mateix.

Així doncs, no s’acaba concretant gaire cosa, més que EAP i escola es comprometen a buscar informació sobre CFGM relacionats amb la Informàtica (que és el que J. vol) per assessorar a la mare en la propera entrevista.

 
Reflexió personal de l'entrevista:
 
Penso que cal realitzar un treball important al llarg del curs tant amb aquesta mare com amb el propi alumne, ja que aquest últim cal que es faci conscient de les seves dificultats, així mateix penso que EAP i escola s’han de preparar millor les properes entrevistes amb questa mare, aportant informació que la pugui fer reflexionar, doncs les expectatives que té pel que fa als CFGM no són reals, està molt enfada amb el sistema educatiu i està molt poc receptiva a escoltar alternatives que puguin ser més eficaces i realistes per a en J. Per això és necessari guanyar-se la seva confiança, crear una actitud d’escolta i comprensió que permeti compartir els diferents punts de vista per tal de poder encaminar a J. al futur professional d’acord amb les seves característiques individuals. No és una tasca senzilla, doncs una cosa és el que anem aprenent al llarg de la llicenciatura i l’altra és la realitat, treballar amb les famílies no és fàcil i a vegades inclús frustrant quan veus que no hi ha manera de canviar-los d’opinió, per això cal que el psicopedagog estigui preparat i tingui habilitats que li permetin negociar i enfrontar-se a situacions com aquestes essent conscient, també, dels seus límits i assumint que no sempre les coses surten com ens agradarien. Penso que en aquest cas la tasca de la psicopedagoga de l’escola i la psicòloga de l’EAP és assegurar-se que realitzen un bon assessorament, aportant informació clara que permeti a la mare reflexionar sobre els avantatges i inconvenients del seu punt de vista, ja que en l'últim moment serà ella qui prendrà la decisió.

 
Respecte el cas de M.

En aquest cas vaig poder conèixer la família de M. L’entrevista pretenia transmetre informació sobre el dictamen d’escolarització per tal que sabessin que suposa i accedecin a firmar-lo. No hi va haver cap problema, penso que la psicopedagoga de l’EAP va explicar de manera molt clara que implicava el dictamen. Així mateix sembla que la família està receptiva a escoltar tot el que l’escola els proposa, són conscients de les dificultats de M. tot i així encara tenen algunes expectatives poc reals, és a dir, les dificultats de M. són més greus de les que ells pensen, ja que verbalitzen una millora important respecte al curs anterior, no obstant, l’avaluació educativa realitzada situa a M. a un nivell molt per sota de l’esperat d’acord a la seva etapa evolutiva.

Respecte al tema de l’escolaritat compartida, sembla que també hi estan d’acord, no obstant van plantejar alguns dubtes com el de “com podia afectar a M. el fet d’assistir a una escola d’EE”. EAP i escola ho van enfocar d’una manera molt positiva. Malgrat tot, però, són ells els que han d’informar-se i buscar l’escola d’EE. Des de l’escola se’ls facilitarà llocs de referència i ells hauran de fer tot el procés.

Així doncs en properes reunions s’anirà perfilant el tema de l’escolaritat compartida.

                                                                                                                  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada