Reflexions després de la observació

Fins al moment he assistit a l’aula mentre s’impartien les següents àrees: Matemàtiques, Música, castellà, anglès, medi natural i social i castellà. Pel que fa a l’àrea de català ja comento en algun altre moment, que aquesta es realitza fora de l’aula ordinària a través de petit grup amb els alumnes de l’aula d’acollida. Així doncs, de la observació directa que he pogut fer per avaluar el context d’E/A de M. n’extrec les següents conclusions:

Pel que fa a la motivació i actitud de M.:

-      En general M. mostra poc interès davant les activitats que es realitzen a l’aula ordinària, es distreu amb facilitat (jugant amb els bolígraf i/o qualsevol material que tingui a sobre l’aula).

-      No participa de les activitats col·lectives a no se que el docent la faci partícip, quan això es dur a terme es mostra motivada i satisfeta, sobretot si se la reforça positivament i se la felicita davant del grup.

-      Tendeix a centrar l’atenció quan se l’avisa i se la recondueix en l’activitat que s’està fent.

-      En general realitza poques activitats similars a les del grup aula, la qual cosa fa que precisi de l’atenció directa i individual del docent per a dur a terme les seves tasques.

-     En totes les àrees observades M. disposa de material adaptat. No es tenen en compte les competències bàsiques.

-      Es mostra més distreta quan el docent realitza explicacions generals per al grup.

-      En canvi es mostra més concentrada quan ha de dur a terme les seves activitats en el mateix moment que la resta del grup.

-      Normalment no té el material preparat quan el professor comença la classe, cal avisar-la i recordar-li .

-      Cal reconduir-la en aspectes d’organització per tal que les seves fitxes presentin un ordre en relació als marges, presentació, data, títol etc. Encara no té aquests hàbits interioritzats.

-      No acostuma a demanar ajuda, ni als docents ni als seus companys, quan no entén el que ha de fer, es limita a fer les activitats un cop se li han donat les explicacions pertinents.

-      En canvi al grup petit (aula d’acollida) sí que és capaç de seguir les explicacions generals del grup, doncs tots realitzen la mateixa activitat i aquestes es realitzen conjuntament, a qui es mostra més participativa i no es distreu amb tanta facilitat com a l’aula ordinària. No obstant el seu ritme de treball continua essent molt lent.

-      El grup classe l’ajuda en molt poques ocasions, inclús s’observen conducte de rebuig, com no deixar-li el material, o no voler compartir el llibre amb ella. Davant d’això ella sol mostrar una actitud força passiva, no es defensa i no mostra habilitats que li permetin solucionar aquests conflictes.

 

ü De la primera a les següents observacions, hi ha hagut canvis pel que fa a la distribució dels alumnes a l’aula. En un inici estaven asseguts en files de 2 i M. es trobava davant de tot. En l’actualitat la classe té forma de “U,” al mig de la qual ,hi ha 3 files de 2 alumnes. Aquesta distribució permet que el grup classe estigui molt més recollit i per tant M i el grup de 8 alumnes amb un ritme d’aprenentatge lent estan molt més integrats  i els docents els poden donar una millor atenció. Per tant, sembla que s’han dut a terme algunes mesures a nivell d’aula per a poder atendre millor a la diversitat d’alumnat.

De totes les àrees, a anglès és on M. està més dispersa, doncs és incapaç de seguir la classe. Una de les propostes a nivell de claustre va se que a l’àrea d’anglès M. participés només com a oient. Aquesta estratègia no ajuda a captar l’atenció de M. Així que la professora prefereix preparar-li activitats d’un nivell inferior a 4rt ja que amb això s’aconsegueix que no es dispersi tant. Per altra banda es realitzen jocs col·lectius que permeten que M. hi participi.

A Medi, M. treballa en un grup petit dins de la mateixa aula, juntament amb dues alumnes més que també tenen el material adaptat. Es procura realitzar un treball cooperatiu, no obstant les altres dues alumnes no la solen ajudar, aquest grup necessita el suport individual de la professora (amb la nova distribució M. es troba al mig de les altres dues alumnes).

Música és l’assignatura on se la veu més motivada, malgrat les fitxes siguin diferents participa de les activitats col·lectives, sobretot les relacionades amb el cant ja que li agrada i té facilitat per a memoritzar les cançons.

Castellà, tot i que també té el material adaptat, he pogut observar que participa d’algunes de les activitats col·lectives. En aquests moments se la veu satisfeta sobretot quan rep el reforç positiu del professor.

A matemàtiques tot i realitzar activitats diferents, realitza activitats constantment això fa que no es dispersi tant. Aquest aspecte, però, precisa d’una atenció constant per part del docent.

A Educació Física, malgrat encara no hagi pogut dur a terme una observació directa, he pogut parlar amb la professora especialista. En aquesta classe és on es fa més evident el rebuig del grup, doncs es realitzen jocs col·lectius i sovint no compten amb ella.

 

Actuacions dels docents

A qui realitzaré una avaluació general de les observacions realitzades. A l’hora de dura a terme un pla d’actuació seria convenient analitzar l’estil d’aprenentatge de cada docent, doncs això permet veure en quins moment M. funciona millor. Per tal de no allargar-me exposo aquí el que he vist en general i el que caldria tenir en compte.

-      Només en algunes ocasions es realitzen activitats on M. pot participar amb la resta del grup, per tant són poques les situacions on es fa partícip a M. d’activitats col·lectives.

-      Totes les activitats que se li donen a M. estan adaptades al seu nivell de desenvolupament, ja que tots els professors faciliten a M. activitats realitzades per a ells mateixos, d’acord amb les seves necessitats. En aquest aspecte tot el professorat es mostra sensibilitzat amb les dificultats d’aprenentatge de M.

-      Tots els docents procuren donar una atenció individualitzada a M. no obstant en ocasions no es disposa del temps necessari per a poder donar una bona atenció, no es tracta de voluntat sinó de manca de recursos materials i personals.

-      No he observat, que en les explicacions del grup, es normalitzi el fet que M. i altres alumnes facin activitats diferents a la resta, malgrat això penso que ha estat un procés implícit, doncs M. no és la única, i els alumnes normalitzen el fet que altres companys realitzin activitats diferents. Tampoc es refereix a M. introduint la tasca que haurà de realitzar. Generalment es fa de manera individual.

-      El fet que no s’integri a M. a les explicacions que el docent realitza al grup fa que en moltes ocasions M. desconnecti.

-      No sempre es recorda a M. el material que ha de tenir preparat a l’inici de qualsevol classe. Ella espera que se li donin les fitxes. Això facilita la seva distracció ja que mentre la resta del grup escolta les explicacions del professor M. juga amb l’estoig. No tots els professors donen una atenció constant a M. (tot i que penso que això és difícil) alguns sí la tenen en compte, i abans d’iniciar l’explicació general primer li donen les tasques a M. i mentre el professor es dirigeix al grup ella ja esta treballant. D’altres ho fan diferent, primer expliquen al grup i després a l’hora de fer les activitats es dirigeixen a M. per explicar-li de manera individual el que ha de fer. La primera estratègia es la que funciona millor, ja que no permet que M. es distregui tant.

-      Cal dir que a l’hora de realitzar les activitats el docent s’assegura que M. hagi entès el que ha de fer.

-      No es promou gaire el treball en petit grup i el suport entre iguals. No obstant, es van realitzant actuacions, com la organització i distribució dels alumnes a l’aula, que s’apropen a aquesta estratègia metodològica.

 

Així doncs, a partir de la observació a l’aula proposaria les següents pautes d’actuació:

-      Fomentar activitats que promoguin la participació de M. dins de l’aula ordinària, per tal de millorar la seva motivació.

-      Incloure a M. en les explicacions orals que dugui a terme el professorat per captar la seva atenció.

-      Tenir en compte les competències bàsiques a l’hora de plantejar els objectius, continguts i activitats de M.

-      Considerant que el grup en general és complicat,  hi ha 8 alumnes amb un ritme d’aprenentatge lent, es podria promoure l’aprenentatge cooperatiu i el suport entre iguals com estratègia metodològica per aprofitar al màxim la interacció entre els alumnes i maximitzar l’aprenentatge de tots (Johnson,Johnson y Holubec, 1999). Els membre d’un equip d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble responsabilitat: aprendre ells el que el professor els ensenya i contribuir a què aprenguin,també, els seus companys d’equip. Amb això es persegueix una doble finalitat: aprendre els continguts escolars i aprendre a treballar en equip com un contingut més. No es tracta que facin de tant en tant un treball en grup, sinó que estiguin organitzats de manera permanent i estable en “equips de treball”. Per tant, el treball en equip no només seria un recurs metodològic sinó que s’inclouria com un contingut més.