Aquesta setmana, considerant
que la psicopedagoga havia d’assistir a una coordinació fora de l’escola amb un
Dr. de l’Hospital Clínic, i jo no hi podia assistir, vaig dedicar l’estona a
treballar amb un dels alumnes de l’aula d’acollida. Aquest, pertany al grup 0
ja que va arribar a Barcelona només una setmana abans d’iniciar el curs i en
tant no té un domini de la llengua catalana. Així, aprofito per a treballar
diferents activitats amb ell.
Una de les tasques que s’està
fent amb ell és treballar la construcció d’oracions simples per tal que
identifiqui l’article el subjecte i el verb. Per això em baso amb material
gràfic (imatges), la pissarra i l’ordinador. Tenint en compte que aquesta ja és
una activitat que s’ha realitzat en altres ocasions, per tal de consolidar el
seu aprenentatge es repassen les oracions que ja s’havien treballat en la
classe anterior, activant d’aquesta manera els coneixements previs i connectant-los
amb els nous, ja que procurem realitzar cada vegada oracions més llargues
afegint nou vocabulari.
L’activitat es planteja de
la següent manera, poso un exemple:
Per altra banda utilizo l'ordinador per a treballar vocabulari. Per això utilitzo les següents webs:http://clic.xtec.cat/es/jclic/
http://www.edu365.cat/
Adjunto fotografies del treball realitzat amb J.
Em sembla una metodologia molt bona la ilustració a través de les imatges dels coneptes subjecte i predicat, i per consegüent dels elements d'ambdos (verb, nom, adjuectiu,...)
ResponEliminaJo en el centre ocupacional per a discapacitats, on estic realitzant les meves pràctiques, faig ús de pictogrames com a recurs comunicatiu, quelcom que enriqueix i ajuda en el seu desenvoluipament expressiu dels usuaris.
De nou, em sembla genial aquesta metodologia i moltes vegades no ens en adonem de que la imatge, el dibuix com a eina a l'hora d'ensenyar, és molt acertiu.
NOELIA PUERTO
Hola Noèlia, gràcies per al teu comentari, tinc pendent respondre't un altre que també em vas fer.
ResponEliminaComparteixo la idea que aquest tipus de metodologia de treball és molt bona per tal que l'alumne adquireixi l'aprenentatge, sobre tot de la lectura i l'escriptura, ja que d'aquesta manera t'allunyes una mica de ralitzar només "fitxes".És un aprenentatge molt més visual i manipulatiu i on l'alumne interactua amb la tasca i per tant és converteix amb un subjecte actiu del seu aprenentatge.
Ja vaig comentar, que jo sóc psiclòga i treballo en l'àmbit de la clínica privada, i a banda de treballar aspectes de caire emocional, també treballo amb aspectes més psicopedagògics, amb pacients que presenten dificultats en l'adquisició dels aprenentatges acadèmics. L'ús d'aquests recursos m'han donat resultats molt positius, i sobretot utilitzant recursos metodològics a través de l'ordinador. He observat que estan més motivats i com a conseqüència s'observa una millor predisposició a l'hora d'afrontar les seves dificultats.
Gràcies de nou.
Montse Busquets
Coincideixo amb tu amb la utiltizació de l'ordinador en el teu cas a l'aula d'acollida, i en el meu amb nens amb sindrome de Down. Es una eina que té color, moviment, musica, es interactiu...TE UN COMPONENT MOTIVADOR ESPECTACULAR QUE FA QUE ELS NENS PARTICIPIN, S'INTEGRIN I APRENGUIN de manera divertida per ells. Ha més tal com fas tu hi ha molt material a la red, encara que si vol alguna cosa especifica, com es el cas que estic fet jo cal crear-lo en funció de les necessitats dels alumnes.
ResponEliminaSóc una estusiasta de les noves tecnologies, tot i que penso que cal posar-les en el seu lloc sense oblidar el que es fa normalment a l'escola, es a dir no tot es l'ordinador. PERÒ EN CASOS DE REFORÇ, ACOLLIDA, DISCAPACITAT... PENSO QUE ES MOLT ÚTIL I APORTA MOLTS FENECICIS.
Hola Rosa Maria, gràcies per la teva aportació.
EliminaEstic totalment d’acord amb tu quan et refereixes a què l’ús de les TIC és un recurs que té un component motivador espectacular, no obstant no és l’únic i no tot ha de ser ordinador. Les TIC són un recurs més i per això penso que tant docents com psicopedagogs hem de desenvolupar un seguit de competències que ens permetin ser més creatius, innovadors i elaborar situacions didàctiques que permetin relacionar els continguts i els objectius amb situacions reals d’aprenentatge. Un clar exemple és el que realitzes tu en el teu practicum, on t’has d’adaptar a la realitat i necessitats de cada un dels alumnes. Per tant, en la teva tasca penso que la capacitat per a confeccionar material adaptat per alumnes amb Síndrome de Down és una tasca altament creativa, innovadora i molt interessant.
Aprofito per informar-te que no he pogut accedir a l’apartat del teu material confeccionat perquè em fa error, a veure si ho pots solucionar, perquè m’he quedat amb ganes de poder-ho veure!! :-)
Fins aviat
Montse