Diagnòstic en Educació

He pogut conèixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció psicopedagògica, de la qual cosa,ara, em centraré en fer una reflexió sobre la fase del diagnòstic en educació, ja que a través de l’anàlisi del cas concret de M. hi he pogut aprofundir així com hi he participat de manera activa proposant la observació directa del context d’Ensenyament/aprenentatge.

Pel que fa al cas de M. es pretenia obtenir informació sobre la situació d’aquesta per tal de donar resposta per una banda a les necessitats educatives i al procés d’aprenentatge i per l’altra millorar el seu benestar psicoemocional. I per això va ser necessari  iniciar una avaluació psicopedagògica escolar per tal de prendre aquelles decisions que ajudaran a orientar el procés educatiu i personal de M. així com a determinar els tipus de suports que necessita per afavorir el seu desenvolupament personal, acadèmic i social.

En aquest cas, el diagnòstic prenia com a finalitat la identificació dels factors que en la situació d’E/A  estan interferint en el desenvolupament normal de M, i en tant, es pretenia identificar el problema, la seva gravetat i esbrinar les causes que dificulten el seu desenvolupament per tal  d’adaptar els aspectes de la situació d’E/A a les seves necessitats i característiques així com  assegurar la superació d’aquestes i el seu desenvolupament continuat.

He pogut observar com el conjunt d’actuacions dutes a terme per a recollir informació, han permès identificar les dificultats concretes que presenta l’alumna realitzant,així, un diagnòstic individual amb la finalitat d’obtenir una informació més completa del seu funcionament.

Les informacions a obtenir per a realitzar el diagnòstic s’han basat amb el model de diagnòstic “basat amb la persona i la situació”, ja que la conducta del subjecte està relacionada amb el procés continu i dinàmic entre la persona, la situació i les seves connexions, és per aquest motiu, que a més de realitzar proves estandaritzades i una avaluació del seu nivell curricular, també s’ha tingut en compte el context familiar, l’estil d’ensenyament dels professors i el clima de classe, tot realitzant observacions i entrevistes per tal de fer una avaluació de la situació educativa en la seva globalitat (aquesta última part proposada i realitzada per a mi mateixa).

A partir d’aquí, els resultats obtinguts serviran per a concretar, en la fase del pla d’actuació, un seguit d’estratègies basades amb els principis d’adaptació, de diversificació i de flexibilització del currículum proposant diferents formes d’ajuda i de suport (metodològics i organitzatius) per tal d’oferir una resposta a les seves necessitats educatives i al procés d’E/A -principi de normalització del desenvolupament del currículum-, partint del que M. ja sap i és capaç de fer per tal d’ajudar-la a augmentar les seves possibilitats i fer-la més competent i autònoma. Això justificaria el fet d’obtenir informació sobre les seves capacitats cognitives, l’equilibri personal, els seus coneixements previs i quins són els ajuts dels quals precisa i que afavoreixen al seu procés d’aprenentatge, considerant tant, el context escolar com  el familiar. Així doncs, aquest conjunt de mesures (adaptació del material per tal que M. pugui seguir els aprenentatges dins de l’aula ordinària) es complementen amb un suport més individualitzat per part de la psicopedagoga fora de l’aula. I per tant el conjunt d’actuacions diagnòstiques com la proposta d’intervenció es contextualitzen en el mateix entorn en el qual es dóna el procés d’E/A.

Tot això em porta a considerar que la intervenció que es plantejarà a partir dels resultats obtinguts en l’avaluació psicopedagògica, per una banda parteix d’un enfocament educacional constructivista ja que es pretén que M. pugui progressar tant en el seu aprenentatge com en el desenvolupament personal. Aquest model implica adoptar la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar i l’ensenyança (Coll, 1996b,1997,1990), on l’alumne és un subjecte actiu que elabora i construeix els seus esquemes de coneixement que es fonamenten amb les seves experiències vitals i en els coneixements previs que ja té adquirits, així mateix, el docent actua com a guia entre el que l’alumne ja sap i els nous continguts, actuant en la ZDP i proporcionant l’ajut per a poder progressar. Així doncs aquest aspecte justificaria, també, la necessitat d’obtenir informació sobre la interacció que es dóna entre els continguts d’aprenentage-l’alumne-i l’estil d’ensenyament dels professors en tant que són tres elements claus que influeixen en el procés d’E/A. I per altra banda s’adopta un enfocament sistèmic, doncs el context familiar es té en compte tant en el procés de recollida d’informació com a agent implicat en el procés d’intervenció  considerant així la influència mútua entre els diferents contextos en els quals es desenvolupa M. (teoria sistèmica de Bronfenbrener).