El procés de la intervenció i tipus d'intervencions

Pel que fa al procés de les intervencions, que dur a terme la psicopedagoga de l'escola Urgell, en general el referent teòric que guia l’actuació de la psicopedagoga es basa en el model educatiu preventiu (I.Solé 1998) “orientación educativa e intervención psicopedagógica” i que parteix d’un enfocament educacional constructivista, considerant, que les dificultats sorgeixen a causa de dèficits de la mediació educativa, per la interacció i impossibilitat del context de donar resposta a les necessitats de desenvolupament dels alumnes. La psicopedagoga contribueix, a través del seu assessorament, a aconseguir que cada alumne pugui progressar en el seu aprenentatge i desenvolupament personal. Intervenir des d’un model educacional constructivista implica adoptar la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar i l’ensenyança (Coll, 1996b,1997,1990), la finalitat de la intervenció és la zona de desenvolupament institucional que rau en el concepte desenvolupat per Vigotski (Zona de desenvolupament proper) així considerem la ZDI com  la distància entre el nivell real de desenvolupament del centre,determinat per la capacitat de resoldre independentment el problema objecte de demanda, i el nivell de desenvolupament potencial,determinat per la resolució del problema amb la col·laboració de la psicopedagoga.

En les intervecnions que he pogut observar, primer es contextualitza el cas i de  manera conjunta es van construint les propostes d’intervenció amb els diferents agents educatius per tal de fer-les significatives per a ells.

La psicopedagoga en l’anàlisi de la demanda es reuneix amb els altres agents implicats i de manera conjunta i reflexiva a través dels coneixements previs es prenen els primers acords i es construeix el pla d’actuació, i en tant, assessor i professors defineixen de manera conjunta a través d’un procés de negociació la situació (wertsh,1998). Quan s’intervé des d’un enfocament educacional, encara que el desencadenant del procés d’intervenció sigui un únic alumne, es tenen en compte altres elements del context on es dóna la problemàtica, així la intervenció que comença essent correctiva (intervenció àmbit individual/personal), adopta dimensions preventives (a nivell d’aula i de centre).

El procés d’intervenció pretén, també, abastar el triangle socioeducatiu conformat per la relació interactiva de: família-alumnat i escola. Així, un altre dels aspectes que caracteritza el model educatiu constructivista fa referència a la perspectiva sistèmica en la consideració dels àmbits d’intervenció:integració de diferents nivells d’anàlisi i interdependència dels sistemes (sistema educatiu-centre, aula, professorat,alumnat-i famílies)

En gran part del procés d’intervenció, la psicopedagoga actua com a “professional reflexiu” ja que es construeix de manera reflexiva les solucions entre tots els implicats, així com es van realitzant diferents trobades per anar avaluant l’evolució de cada cas. No obstant el tipus d’actuació que realitza en les sessions individuals amb els alumnes, sobretot durant el procés d’avaluació educativa, la situarien com agent “expert” ja que es centra en un àmbit que no pot ser compartit amb els altres professionals que treballen a la institució i es reforçaria així el rol de “resultor de problemes específics” (I.Solé, 1998) que encara que es detectin i es tractin dins de la institució, s’aborden al marge d’ella. Així doncs, en aquest moment del procés d’intervenció situaria a la psicopedagoga en un enfocament clínic assistencial ja que l’objectiu de la intervenció és el subjecte (els problemes o dificultats que té) i l’escola és el lloc físic on es produeix. Situaria en aquest moment aquelles intervencions que fa a banda de l’avaluació educativa, a nivell individual on assessora a l’alumnat de secundària sobre temes concrets o quan realitza tasques de reeducació (pel que fa a les estratègies d’aprenentatge) .

No obstant, malgrat  en ocasions la psicopedagoga adquireixi el rol de consultora experta penso que en gran part del procés d’intervenció hi predomina la consulta col·laborativa, entesa com el fet d’assumir de forma conjunta la responsabilitat de la intervenció. Les estratègies d’intervenció emprades al llarg del procés d’actuació contemplen l’actuació directa sobre l’alumne però plasma també la importància de la participació d’altres agents “significatius” (pares, professors, alumnes) així com l’actuació sobre altre agents rellevants (serveis socials, educadora social, assessora LIC, EAP..)